“Defensar la sobirania del Sàhara Occidental per defensar la nostra flota pesquera”

Vanessa Angustia: Senadora d’En Marea i portaveu adjunta segona del grup Units Podem

Quan el Govern d’Espanya va signar la renovació de l’acord pesquer amb el Marroc en el si de la Unió Europea, sabia que posava en risc la feina de la nostra flota pesquera. El Govern d’Espanya sap, igual que totes i tots nosaltres, que el territori del Sàhara Occidental és del poble sobirà sahrauí i per tant, també ho són les aigües adjacents, ho han sabut sempre. Ho ha sabut Espanya des del moment en que després de la Marxa Verda i com a resultat dels Acords de Madrid, il·legals i invàlids segons el dret internacional, abandona les seves responsabilitats com a potència administradora en 1976 i frena la descolonització del Sàhara Occidental lliurant-lo a la força ocupant del Regne del Marroc.

El Govern d’Espanya ha pres la decisió política de donar suport i defensar la força ocupant i assassina que és el Marroc, en cada espai de negociació intern, de la Unió Europea i internacional. La sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de 27 de febrer de 2018 a respecte de la renovació de l’Acord de pesca de la Unió Europea i el Marroc és contundent. Aquesta sentència diu literalment “la zona de pesca marroquina que parla el protocol no inclou les aigües adjacents al territori del Sàhara Occidental […] La inclusió del territori del Sàhara Occidental en l’Àmbit d’aplicació de l’Acord d’Associació infringeix determinades normes de dret internacional general aplicables a les relacions entre la Unió i el Regne del Marroc, a saber, el principi d’autodeterminació. “

Les aigües adjacents al territori del Sàhara Occidental a què es refereix la sentència, suposen un 91% del total de les aigües d’explotació pesquera incloses en l’acord i on la flota comunitària realitza un 94% de les seves captures. El Govern d’Espanya ha signat un acord il·legal que deixa vulnerable i desprotegida a la flota espanyola, majoritàriament gallega, andalusa i canària que hi feina. 90 embarcacions, 80.000 tones de captura, 40.000 llocs de treball entre directes i indirectes, els recursos i les vides de famílies en suspens per la irresponsabilitat del Govern d’Espanya en negar la sobirania del Sàhara Occidental i donar suport i defensar l’ocupació marroquina.

Les claus per resoldre el conflicte i anul·lar la possibilitat de repetir la situació d’inestabilitat i inseguretat que denuncia la nostra flota pesquera són senzilles si hi ha la voluntat política del Govern del Partit Popular.

La ministra García Tejerina, titular del Ministeri d’Agricultura, Pesca, Alimentació i Medi Ambient, ha d’assumir la seva responsabilitat, com a Govern, són servei públic, no una sucursal de Fertiberia, des d’on per cert, també es espolien els recursos del poble sahrauí, en aquest cas els miners.

El Govern ha d’acatar i actuar d’acord amb el dret internacional ha d’iniciar immediatament les negociacions amb els i les legítimes representants del poble sahrauí, el govern de la República Àrab Sahrauí Democràtica que ja ha apostat per la negociació a través de les paraules de Gilles Denvers, representant del Front Polisario “la sentència permet exigir immediatament la retirada de tots els vaixells europeus, per posar en marxa el nostre propi sistema de distribució de llicències”. El Sàhara Occidental no és marroquí i el Marroc no té cap dret sobre ell.

El Govern de la República Àrab Sahrauí Democràtica és el legítim representant del poble sahrauí i el seu territori des de la proclamació d’independència declarada pel Front Polisario a 1976. Espanya ha de reconèixer immediatament la RASD i donar suport al referèndum sol·licitat pel poble sahrauí per a reconeixement de la seva independència i sobirania amb caràcter universal i vinculant.

El Govern d’Espanya ha de posar en marxa de forma immediata les ajudes necessàries per garantir el manteniment de la nostra flota pesquera, garantir que pugui pescar, els seus desembarcaments de captures, les infraestructures i garantir la seva seguretat.

El Partit Popular tenia l’oportunitat de resoldre amb èxit dos reptes: el reconeixement de la sobirania del Sàhara Occidental i la protecció a llarg termini de la flota pesquera espanyola. No obstant això, va optar pel pitjor camí: allargar amb la seva irresponsabilitat dos conflictes i entrellaçar encara més. Tota cessió, per protegir al Marroc, aquesta Marroc que empresona periodistes, activistes, que assassina en camps de refugiats, que tortura, que vol ser part de l’Europa Fortalesa criminalitzant migrants.

Espanya té un deute històric amb el Sàhara Occidental, ha de saldar-la.

La ministra García Tejerina, el Govern d’Espanya, són responsables de la nostra flota pesquera. Sense més excuses, protegeixin-la.

 

Font: Público