El conflicte del Sàhara Occidental, quan la dignitat es fa protesta

08/11/20 | Notícies

10 anys del desallotjament de Gdeim Izik, el campament de la dignitat sahrauí

OPINIÓ | Fa 10 anys, un grup de joves sahrauís va iniciar una protesta pacífica als afores d’Al-Aaiun, als Territoris Ocupats del Sàhara Occidental, que va acabar reunint desenes de milers de sahrauís. Va ser l’inici del denominat Campament de la Dignitat de Gdeim Izik.

En pocs dies des de l’inici, a Gdeim Izik hi havia més de 20.000 haimes i es van arribar a reunir 28.000 sahrauís dels Territoris Ocupats. Aproximadament 1 de cada 10 sahrauís van participar a la protesta.

El 8 de novembre de 2010, després d’un mes en el que el campament no va parar de créixer, el Marroc, ocupant il·legal del Sàhara Occidental, va enviar l’exèrcit i la policia per intervenir. Van desmantellar el campament utilitzant impunement la força i amb total brutalitat, donant lloc a un dels episodis més violents que es coneix en el conflicte sahrauí des de que el 1991 el Front Polisario i el Regne del Marroc van signar l’alto el foc.

Durant el violent desallotjament milers de haimes van ser cremades, es van detenir  centenars de sahrauís i  es van registrar milers de ferits i més d’una desena de morts. Es van produir també actes de violència a Al-Aaiun, capital del Sàhara Occidental, i durant les setmanes següents les autoritats marroquines van perseguir i detenir a centenars de sahrauís acusats de participar a les protestes.

Unes reclamacions històriques

El campament de la Dignitat va començar per reclamar l’accés dels sahrauís als seus recursos naturals i la fi de la marginació i precarietat en que viuen des de fa dècades sota l’ocupació marroquina.

Els sahrauís es van reunir per protestar contra les males condicions polítiques, econòmiques i socials, com la precarietat laboral, la falta d’habitatge digne o la cobertura sanitària, i reclamar de manera pacífica ajudes socials, especialment habitatge i treball. L’objectiu era expressar i visibilitzar el seu rebuig cap a una política marroquina que els sotmet i els nega constantment els seus drets més bàsics.

La fi de l’explotació dels seus recursos naturals en els Territoris Ocupats, principalment la pesca i els fosfats, és una altra de les reivindicacions històriques de la causa sahrauí. Aquests recursos són dues riqueses de les que els sahrauís no es beneficien, malgrat que la legalitat internacional estableix que la seva explotació per part del Marroc és il·legal.

Als Territoris Ocupats del Sàhara Occidental, el Marroc utilitza la falta d’oportunitats i l’espoli il·legal dels seus recursos naturals, per empobrir i marginar a la població sahrauí, limitant així les seves opcions i sotmetent-la a una dependència econòmica, social i política del Marroc.

Amb el temps, l’explotació dels recursos naturals al Sàhara Occidental i el reclam sahrauí sobre el control dels recursos del seu territori, s’ha convertit en una de les qüestions de fons que ha enquistat el conflicte sahrauí, juntament amb la falta d’organització d’un referèndum que garanteixi el seu dret legítim a l’autodeterminació.

Drets empresonats

Després de la forta repressió i el violent desmantellament del campament de Gdeim Izik per part de les forces d’ocupació marroquines, Al-Aaiun es va convertir en una ciutat fantasma, les sahrauís no sortien de les seves cases per por de les represàlies i a detencions arbitràries. Centenars de sahrauís van ser detinguts i sotmesos a tortures i a tota mena d’abusos, davant la mirada silenciosa i la inacció de les Nacions Unides i la comunitat internacional.

El Marroc va condemnar, amb falta de proves i després de cometre greus abusos, tortures i maltractaments, a més de 20 activistes i líders socials sahrauís en el procés de Gdeim Izik. 4 van ser posats en llibertat, 1 activista va morir complint condemna i un altre va aconseguir asil a Espanya. La resta, van ser condemnats a cadena perpètua o compleixen penes de 20, 25 i fins a 30 anys de presó. Malgrat ser civils i exercir un dret fonamental, com és el dret a la protesta pacífica, van ser jutjats per un tribunal militar.

Els anys han passat i el grup d’activistes presos en el cas de Gdeim Izik continuen complint una condemna injusta, mentre pateixen constants represàlies i es troben en un estat de salut d’especial vulnerabilitat pels continus abusos i tortures rebudes, tant per part de les forces d’ocupació com per altres presos.

Familiars i afins dels activistes presos, amb el suport del moviment en defensa del poble sahrauí, han fet nombroses crides a les Nacions Unides i a la comunitat internacional denunciant la parcialitat en els seus judicis i condemnes i reclamant la seva posada en llibertat, especialment en l’actual context de pandèmia per la Covid19. Aquestes crides se sumen a les repetides denúncies per part d’organitzacions internacionals que treballen per la defensa dels drets humans, com Amnistia Internacional i Human Rights Watch, perquè es respectin i garanteixin els seus drets fonamentals.

El conflicte estancat

El Campament de la Dignitat i les protestes no violentes del poble sahrauí, s’han convertit, en els últims anys, en un exemple per a moltes altres poblacions que viuen sota una constant opressió i repressió per part d’estats i governs.

Segons alguns experts, com Noam Chomsky, la protesta que va donar lloc al Campament de la Dignitat és considerada una de les majors protestes pacífiques realitzada al Sàhara Occidental i la precursora de la denominada ‘Primavera Àrab’. Gdeim Izik és un exemple de lluita noviolenta per la defensa de drets fonamentals, que el poble sahrauí va aconseguir mostrar al món.

Malgrat la imponent demostració de força popular i d’exemple de lluita noviolenta que va suposar Gdeim Izik, el poble sahrauí continua vivint una vulneració constant de drets per part de les forces d’ocupació marroquines, que actuen amb total impunitat davant la passivitat de la comunitat internacional i les Nacions Unides.

La societat civil sahrauí fa més de 30 anys que reivindica els seus drets fonamentals, com és el seu dret legítim a l’autodeterminació i a l’explotació dels seus recursos, davant la prolongació d’un conflicte estancat que se sosté amb la inseguretat i el patiment de la població sahrauí.

La inacció per part de la comunitat internacional i les constants vulneracions de drets humans i accions il·legals exercides pel Marroc, han portat al poble sahrauí a exercir una nova protesta pacífica davant el pas fronterer de Guerguerat. Una protesta que suma ja dues setmanes, i que desenes de sahrauís han estès a altres ciutats dels Territoris Ocupats com a mostra de suport i solidaritat.

Les manifestants sahrauís volen mostrar el seu rebuig a l’ocupació il·legal marroquina al Sàhara Occidental i a la falta de compromís de la MINURSO, l’única missió de l’ONU que no inclou en el seu mandat l’observació i denúncia de vulneracions de drets humans i que, des de la seva creació fa ja 29 anys, encara no ha complert amb el seu compromís de dur a terme un referèndum d’autodeterminació, un dret legítim del poble sahrauí.


Article publicat a la Directa.cat: https://directa.cat/deu-anys-de-gdeim-izik-el-campament-de-la-dignitat-sahraui/