Exposició “Escucha el silencio” sobre sahrauís víctimes de les mines

L’Escorxador mostra l’exposició fotogràfica “Escucha el silencio”, de Joaquín Tornero, fotògraf i copromotor de Dales Voz a Las Víctimas, de l’1 al 20 de desembre, organitzada per l’ACAPS Wilaia Alt Penedès amb el suport de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès.

“Escucha el silencio” és una exposició fotogràfica de 20 víctimes sahrauís de mines terrestres i de restes d’explosius de guerra. Rostres que reflecteixen la tragèdia i transmeten missatges que desborden els sentiments de qui s’hi enfronta per primera vegada. Cada fotografia és la historia d’un drama humà, concentrat en la mirada i en cada gest dels protagonistes. Joaquín Tornero, vol sensibilitzar sobre l’amenaça permanent de les mines i artefactes explosius de guerra sobre la població civil sahrauí i sobre la situació de vulnerabilitat social, a través de les pròpies tragèdies personals.

“Escucha el silencio” neix de converses profundes i hores compartides amb les víctimes sahrauís, persones que han vist les seves vides trencades per l’acció de les mines terrestres i bombes de dispersió durant el conflicte bèl·lic pel Sàhara Occidental. En signar l’alto al foc l’any 1991, el Marroc les van abandonar al desert, a ambdós costats del “Mur de la Vergonya”, mur de defensa marroquí de 2.720 Km de longitud que esquartera el territori del Sàhara Occidental. Es calcula que, al Sàhara Occidental, el nombre de mines supera els 5 milions i que s’hi poden trobar més de 53 models de mines. Les mines no diferencien entre un soldat o una persona civil i estan actives en temps de guerra i temps de pau. El nombre de víctimes de les mines i de les bombes de dispersió és a l’entorn de 2.500 persones, al Sàhara Occidental, des de 1975.

Els testimonis de les víctimes civils sahrauís recorden, una vegada i una altra, com aquell dia que van patir una explosió convertida en tragèdia tenyida de sang, estesos a terra malferits, escoltaven el silenci, ple de sons barrejats entre vent i laments. El so del seu propi dolor transformat en crit que escapa al buit del no res, de la solitud, el respirar dels camells o la veu dels qui els ajuden, tard o hora. Aquesta exposició reflecteix la voluntat que, a través de les pròpies experiències traumàtiques, la població civil sahrauí es conscienciï del risc latent, ocult i covard que suposen les mines, així com vol donar visibilitat a una realitat silenciada pel bloqueig informatiu davant de la comunitat internacional.

Més informació