La intifada té nom de dona

La dona sahrauí ha exercit el paper fonamental en la lluita per l’alliberament nacional del seu poble contra la colonització espanyola, a la invasió del Marroc, en l’organització dels campaments de refugiats, fins al moment actual, i encapçalant la defensa del respecte dels drets humans als territoris ocupats.

Les dones sahrauís han lluitat per la seva emancipació com a dones i s’han incorporat als òrgans de govern sahrauís, al mateix temps que són responsables de la gestió i l’organització dels campaments de refugiats en diferents àmbits. Les dones sahrauís són actives en la presa de decisions i la construcció d’una societat sahrauí democràtica, tolerant i amb igualtat d’oportunitats per a totes i tots. La dona sahrauí té un estatus singular i molt més progressista que en la majoria de societats àrabs i musulmanes.

En aquests anys de revolució la dona ha aconseguit moltes conquestes i té al davant el gran repte de continuar avançant en drets, responsabilitats i igualtat quan arribi la pau i la llibertat del poble sahrauí. Aquesta pau, encara llunyana, no haurà de significar el final de la lluita. Les dones sahrauís tenen una condició i situació molt complexa, amb molts reptes personals i col·lectius, actuals i de futur. Les conquestes actuals dels drets de les dones només són un primer pas. Caldrà canviar fórmules de relació entre homes i dones, per aconseguir una major igualtat i per la plena integració i participació activa de les dones en tots els àmbits de la vida social i política.

Avui, però, recordem les dones sahrauís que estan resistint als territoris ocupats del Sàhara Occidental. Són dones combatives. Històricament han format part de l’exèrcit i en l’organització dels campaments de refugiats, però també als territoris ocupats lluitant amb les úniques armes de la paraula i la raó. Reclamen justícia, respecte als drets humans i el dret a l’autodeterminació del poble sahrauí. Són dones que no s’acovardeixen davant l’amenaça de presó, tortura, violació o repressió. Recordem Aminetu Haidar, Dagja Lachgar, El Ghalia Djimi o a Sultana Khaya, entre moltes d’altres, símbols de la dignitat i de la resistència.

El Marroc aplica la violència contra les dones com a arma de terror, sistemàticament i amb la impunitat que li concedeix la comunitat internacional. Però el terror també el sofreixen les nenes i les joves sahrauís, que són segrestades, torturades i violades per les forces de repressió del Marroc. Són pràctiques habituals de la policia marroquina en una estratègia per destruir la resistència del poble sahrauí.

Les forces d’ocupació marroquines tenen por de les dones sahrauís? La resposta és “sí”. La intifada té nom de dona.

La Federació ACAPS donem el nostre suport a la dona sahrauí en la seva lluita cap a la llibertat, d’elles i del poble sahrauí. La seva llibertat és la nostra llibertat.

 

Miquel Cartró

Federació ACAPS

 

6 de març de 2015