Marroc formarà 5.000 joves perquè defensin a les xarxes que el Sàhara és marroquí

Marroc es prepara per formar un exèrcit de cinc mil combatents electrònics amb una missió molt concreta: defensar la marroquinitat del Sàhara en totes les xarxes socials. El programa es destinarà a formar aquests “milers de joves entre 20 i 40 anys”, als quals es proporcionarà els coneixements necessaris perquè es converteixin en fidels defensors d’un dels temes tabú en el regne del Marroc.

Les autoritats governamentals asseguren que la iniciativa no ha partit d’ells sinó de diferents instàncies juvenils i de la societat civil. L’administració, asseguren, es limitarà a facilitar el suport logístic necessari. El Ministeri de Comunicació i l’Institut de la Joventut i la Democràcia han signat un conveni per col·laborar en la posada en marxa d’aquesta xarxa de ciberactivistes.

Els candidats hauran de passar algunes proves abans de formar part d’aquesta tropa d’elit en el ciberespai. Seran seleccionats d’acord al seu expedient escolar, el seu coneixement d’idiomes, la seva formació teòrica o tècnica o les contribucions que ja hagin aportat en defensa del Sàhara marroquí. Per descomptat, els joves d’origen sahrauí que vulguin formar part d’aquesta brigada de soldats eteris seran especialment ben rebuts.

I la soldada? Perquè pocs són ja els exèrcits que combaten per amor a l’art o a unes idees … De moment, el ministre de Comunicació, Mustafa el Khalfi, assegura que no hi ha cap contrapartida prevista per a tanta dedicació. L’interès crematístic no forma part d’aquest “ambiciós projecte ciutadà”, encara que sí hi haurà premis a l’excel·lència per a aquells que es distingeixin per la seva creativitat i el valor dels seus projectes.

Els escollits rebran una acurada informació sobre el conflicte del Sàhara, així com sobre els diferents programes governamentals de desenvolupament de la regió. Aquesta formació permetrà als joves coneixements exhaustius de les dimensions històriques, econòmiques, socials, culturals, jurídiques, diplomàtiques i demogràfiques del Sàhara. Els participants es beneficiaran també amb l’aprenentatge de les tècniques adequades per controlar les xarxes socials i optimitzar així la seva missió d’enfrontar a tots aquells que neguen la integritat territorial del Marroc, o la marroquinitat del Sàhara.

Des de fa temps internet s’ha convertit en el refugi on els diferents sectors de la societat marroquina es troben per exposar lliurement les seves idees. Malgrat els avenços teòrics en la llibertat d’expressió, consagrada per la Constitució del 2011, la realitat és que hi ha tres temes intocables sobre els quals està molt vigilada: el rei, l’islam i el Sàhara.

L’interès de les autoritats i la població del Marroc per internet creix exponencialment. Un recent informe de la investigadora Fàtima al Issawi, publicat per la London School of Economics, revela les enormes dificultats que encara mantenen els periodistes marroquins, i els mitjans no sotmesos al beneplàcit governamental, per a poder exercir el seu dret a la llibertat d’expressió. Internet s’ha convertit, assegura Issawi, en l’única eina possible per a expressar-se lliurement, especialment Facebook.

“Tots els periodistes entrevistats asseguren que fan servir Facebook per expressar les seves opinions obertament, per difondre el seu treball i per connectar amb el seu públic”, escriu Issawi. “Els periodistes que utilitzen la xarxa per buscar un canvi democràtic al país són cada dia més influents”, assenyala.

Les autoritats són conscients d’aquesta importància i en el cas del Sàhara estan disposades a utilitzar les xarxes socials per difondre el seu missatge de forma massiva. Encara que de moment no s’ha concretat el pressupost econòmic que es destinarà a la formació d’aquest ciberexèrcit, pendent que una comissió interministerial finalitzi els detalls.

“No es pot parlar d’un enquadrament de la joventut”, insisteix L’Khalfi, “perquè es tracta d’un projecte que neix dels joves. L’administració només es limita a proporcionar acompanyament i certs mitjans. Exigim als interessats que tinguin una participació activa en la formació. Res més “.

Font