Pedro Sánchez davant el deute d’Espanya amb el Sàhara, que no va afrontar Mariano Rajoy

Font: Contramutis

El nou president del Govern, el socialista Pedro Sánchez, es troba davant la petició que Espanya afronti el deute històric que té amb el poble sahrauí, la terra va ser lliurada fa més de 40 anys al Marroc, el que no va fer el popular Mariano Rajoy.

En mans de Pedro Sánchez està, també, que el PSOE recuperi el compromís que va tenir amb la causa sahrauí en els seus anys d’oposició, quan el llavors secretari general dels socialistes, Felipe González, va dir als sahrauís “sabem que la vostra experiència és la d’haver rebut moltes promeses mai complertes “i es va comprometre” amb la història “a estar amb el poble sahrauí” fins a la victòria final”. Va ser el novembre de 1976, als campaments de refugiats sahrauís de Tindouf (Algèria), davant els dirigents del Front Polisario i la premsa.

En aquest viatge, González va subscriure un comunicat amb el secretari general del Front Polisario, Mohamed Abdelaziz, mort fa dos anys, en què el PSOE va reconèixer a aquest moviment d’alliberament com “l’únic i legítim representant del poble sahrauí”, va recolzar la proclamació de la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD) -reconeixement que ara reclamen més de seixanta diputats autonòmics i nacionals, i va fer “una crida a totes les forces democràtiques i progressistes per solidaritzar-se amb aquesta posició”, segons va publicar el País l’11 de març de 1983, citant al diari algerià El Mudjahid,

En el document conjunt PSOE-Polisario es van considerar “nuls i il·legals” els acords tripartits de Madrid, pels quals es va lliurar el Sàhara Occidental al Marroc i Mauritània, i es va afirmar que “les responsabilitats del Govern espanyol romandrien compromeses mentre que el poble sahrauí patís les conseqüències d’aquesta traïció i no hagués obtingut l’alliberament total del seu territori nacional”.

En una entrevista publicada a Revolució Africana el novembre de 1980, Felipe González va qualificar l’acord com “molt interessant” i va ser així de contundent: “Sobre el problema del Sàhara Occidental estem totalment d’acord amb el Polisario. Hem anat allà baix, el 1976, i hem fet molt per trencar el mur del silenci que envoltava la guerra. Després hem plantejat el problema davant el Parlament espanyol i els fòrums internacionals. En alguns llocs hem arribat a fer que el Front Polisario fos reconegut, i admès a la Internacional Socialista. Hem adoptat resolucions que estimo són raonables i properes de les posicions que defensem”.

El 28 d’octubre de 1982 el PSOE va guanyar les eleccions i, un cop al Govern, va passar el contrari del que s’esperava: les relacions amb el Front Polisario es van anar distanciant, fins que el 29 de setembre de 1985 el president Felipe González ordenar el tancament de les oficines del Polisario a Madrid per l’atac que nou dies abans va patir el pesquer canari Junquito quan pescava en aigües de Sàhara Occidental i que els sahrauís consideraven zona de guerra. Van morir el contramestre Guillermo Batista i el cap José Manuel Castro de la patrullera de l’Armada Tagomago, que va acudir en auxili del pesquer. La delegació no es va reobrir fins a 1989.

González i Zapatero defensors de les tesis marroquines
Amb l’arribada del segon president socialista, José Luis Rodríguez Zapatero, l’abril de 2004, es va accentuar el canvi de posició d’Espanya a favor del Marroc en el contenciós del Sàhara.

 

Zapatero és actualment un declarat defensor del pla d’autonomia marroquina per a l’excolònia espanyola i participa en actes propagandístics marroquins, com va ser el Crans Montana Fòrum de Dajla, l’antiga Villa Cisneros, una reunió de lobbystes per legitimar l’ocupació marroquina del Sàhara vetada per l’ONU, la Unió Europea i la UNESCO. El 30 de juliol de 2017, durant la Festa del Tron, el rei Mohammad VI li va imposar l’Ordre del Tron, una de les més altes condecoracions marroquins.

En la mateixa línia es mou Felipe González, que defensa una autonomia per al Sàhara sota sobirania marroquina i que va fer gestions davant els governs de Colòmbia i Xile en contra del reconeixement de la RASD. El juliol de 2014, va ser convidat personal de Mohamed VI a la Festa del Tron i a l’abril de 2015 va rebre el premi Averroes. Durant anys va tenir una casa en una exclusiva platja de Tànger.

Si González s’ha oblidat que va recolzar la proclamació de la RASD, ara més de seixanta diputats de tots els partits polítics de catorze parlaments autonòmics i del Congrés dels Diputats demanen al Govern que reconegui la República Sahrauí i atorgui estatus diplomàtic a la Representació del Front Polisario a Espanya, “com a únic i legítim representant del poble sahrauí, reconegut per l’ONU”.

El van acordar a mitjans de maig a Saragossa els membres dels Intergrups parlamentaris “Pau i llibertat al Sàhara Occidental”, en una declaració conjunta en què demanen el cessament de la “il·legal” ocupació del Sàhara Occidental pel Marroc i la celebració del referèndum d’autodeterminació, bloquejat des de 1992.

La petició anava dirigida a la presidència del Govern d’Espanya, però Mariano Rajoy va donar la callada per resposta, seguint la seva pràctica habitual en qüestions del Sàhara Occidental de no molestar al Marroc, el mateix silenci que va seguir a cada expulsió d’Al-Aaiun de ciutadans espanyols, com a observadors, polítics, advocats, periodistes o membres d’alguna ONG, tot i que Espanya segueix sent la potència administradora de iure del territori, com recorden els parlamentaris.

El Partit Popular, igual que va fer el PSOE, a l’oposició va defensar la causa sahrauí, va arribar a participar en manifestacions, i la va utilitzar profusament contra el Govern socialista, a qui va acusar de prendre partit a favor de les posicions marroquines. Però va arribar al poder i tot va canviar.

Si no vol emular Mariano Rajoy, Pedro Sánchez haurà d’atendre les peticions dels parlamentaris, que insisteixen que el Sàhara Occidental està sotmès al Dret Internacional i que ni la Unió Europea ni l’ONU reconeixen al Marroc sobirania sobre aquest territori, de manera que “cal que Espanya i la UE iniciïn negociacions amb el Front Polisario” per establir relacions comercials i econòmiques.

Llibertat per als presos polítics

A més d’exigir al Marroc l’immediat alliberament dels presos polítics sahrauís, els parlamentaris fan una crida al Govern d’Espanya perquè, com a membre del Consell de Drets Humans (CDH) de Ginebra en el període 2018-2020, exigeixi el respecte als DDHH de la població sahrauí.

Pedro Sanchez i Jira BulahiDada la responsabilitat d’Espanya sol·liciten a l’Executiu que promogui iniciatives en defensa del legítim dret del poble sahrauí a la seva autodeterminació, i donen un toc als mitjans de comunicació perquè tractin el conflicte del Sàhara amb “importància i rellevància”.

Pedro Sánchez, que en la moció de censura contra Rajoy va insistir que defensarà als que pateixen desigualtat i precarietat, el juny de 2017, al 39 Congrés del PSOE, va tenir una trobada amb el ministre sahrauí Bachir Mustafa Sayed i la delegada per a Espanya del front Polisario, Jira Bulahi, els que van demanar al secretari general socialista més “fermesa i determinació” per afrontar la qüestió del Sàhara Occidental.

Els parlamentaris insisteixen en la defensa dels Drets Humans dels sahrauís, diàriament vulnerats en els territoris del Sàhara Occidental ocupats pel Marroc, en ciutats del sud marroquí amb població sahrauí i en les presons amb presos polítics sahrauís, segons organitzacions socials i mitjans d’informació sahrauís, tant oficials com independents, com mostra la següent relació corresponent a maig:

Mayo Saharaui 2018