Per un Parlament i una Generalitat de Catalunya sobirans i sense complexos

L’activista sahrauí Hassanna Aalia es va reunir amb membres de l’Intergrup per la Pau i la Llibertat del Sàhara del Parlament de Catalunya, acompanyat de la Federació ACAPS i dels responsables del projecte Laonf (Noviolència en àrab). Tots els grups parlamentaris hi eren presents menys Ciutadans. La reunió va servir per tal que Hassanna Aalia expliqués quina era la seva situació després que el Govern de l’Estat espanyol li denegués la petició d’asil polític i també perquè els grups presents mostressin la seva solidaritat.

La sorpresa desagradable va ser, però, la intervenció d’Anna Solé (CiU) que va fer un discurs basat en la submissió al Marroc del Govern de la Generalitat i el Parlament de Catalunya. Expressions com “ara no és el moment”, “vivim una conjuntura política en què Catalunya necessita aliances”, “signarem un conveni amb el Marroc”, “hem de tenir en compte els ciutadans marroquins que viuen a Catalunya” … Considerem que és lamentable aquesta debilitat del Govern català davant del Marroc, on sembla que el Govern de CiU hagi cedit la sobirania de Catalunya a la corona alauita de Mohamed VIè, on sembla que les relacions político-econòmiques o mercantilistes estiguin per sobre del respecte als drets humans i la legalitat internacional. La diputada Anna Solé (CiU) va respondre que potser no s’havia expressat bé, que no l’havíem entesa. Creiem que es va explicar molt bé, coherent amb la política de CiU de consultar al cònsol del Marroc abans de signar cap resolució, de no molestar el seu amic i senyor Mohamed VIè. Podríem entrar a considerar quins són els motius per aquesta vergonyosa submissió al regne del Marroc. Podríem pensar que són per atraure els milers de vots de ciutadans i ciutadanes d’origen marroquí, per a les empreses i futures empreses instal·lades al Marroc (caldria saber quines empreses són i de qui són), … CiU no ens ha sorprès, però seguim indignant-nos cada vegada que acota el cap i besa la mà de Mohamed VIè. “Catalunya no s’ho mereix”.

En aquest context, les bones paraules de Ferran Pedret (PSC), ara que no governen, van quedar per contestar. Només vàrem recordar l’època de Mohamed Chaib, que fessin la mateixa política vergonyosa que CiU està fent ara. No li vàrem recordar les paraules encoratjadores de Felipe González l’any 1976 – després l’hem vist amb la gran mansió de Tànger – , ni la fastigosa assistència de José L. Rodríguez Zapatero al Fòrum Crans Montana a la ciutat sahrauí ocupada de Dajla… el llistat de greuges és gran. Si han canviat de política, benvinguts siguin, però només ens podem creure “fets i no paraules”.

Davant els governants actuals vassalls del Marroc, que es venen la sobirania de Catalunya…, davant dels antics governants que varen fer el mateix…, què ens queda? Ens queden els partits que no dubten mai de donar suport al poble sahrauí, al seu procés d’autodeterminació, que defensen els drets humans per davant de tot – CUP, ERC, ICV-EUiA-. Ara bé, també ens queden les bases dels partits, ciutadans i ciutadanes simpatitzants, regidors, regidores i alcaldes i alcaldesses de CiU i del PSC que donen suport al poble sahrauí. Només ens queda l’esperança que ells i elles manifestin el seu rebuig a les polítiques dels seus dirigents i que tot el ventall polític de Catalunya, amb la Generalitat i el Parlament davant de tothom, defensi al poble sahrauí sense complexos, tal com volem que ens tractin a Catalunya.

 

Federació ACAPS