Barcelona, 29 de juny de 2022 – Després de l’ajornament del cas en dues ocasions, la causa contra Mohammed Layichi i Hassan Alloud es va obrir finalment el 16 de maig, i el veredicte es va pronunciar el 24 de maig de 2022 condemnant a Mohammed a un any de presó i a Hassan a vuit mesos de presó. En protesta per les seves deplorables condicions a la presó de Ait Melloul (Agadir) i la seva detenció arbitrària, Mohammed va iniciar una vaga de fam el 13 de maig de 2022 a la qual va posar fi el passat 10 de juny.
El judici d’apel·lació dels dos estudiants sahrauís va començar sobtadament el 15 de juny. Segons amics i familiars, tant Mohammed com Hassan van comparèixer davant el tribunal per videotrucada i informen que cap dels dos havia estat informat amb antelació de l’inici del seu recurs. El procediment d’apel·lació es va posposar el mateix dia al 22 de juny i posteriorment a avui mateix, dia 29 de juny al voltant de la 1 de la tarda (hora del Marroc). S’espera una forta presència de les forces i cossos de seguretat marroquines davant les portes del tribunal, per a bloquejar l’entrada i impedir així l’assistència de persones i familiars que fan costat als estudiants.
El passat 25 d’abril de 2022, dos coneguts membres del moviment estudiantil sahrauí a la ciutat d’Agadir van ser detinguts per agents vestits de civil al campus estudiantil d’Agadir.
Els dos estudiants, Mohammed Layichi i Hassan Alloud, van ser introduïts en un cotxe civil i conduïts a un destí desconegut. Els dos estudiants havien estat al campus per a preparar una activitat estudiantil interna. Els testimonis informen que la detenció dels dos estudiants va ser violenta.
Més tard es va rebre la notícia que els dos estudiants estaven detinguts en la comissaria central d’Agadir. Mentre estaven retinguts en la comissaria, els dos estudiants i activistes van ser aïllats, i les visites de les seves famílies van ser rebutjades per la policia, sense permetre’ls si més no portar-los menjar. Els dos estudiants van ser presentats davant un jutge d’instrucció el 28 d’abril, que va ordenar la seva detenció a la presó de Ait Melloul. El judici contra els dos estudiants va tenir lloc el 29 d’abril.
Segons amics i familiars, se’ls acusa de manera falsa per possessió d’armes, encara que en el moment de la seva detenció cap dels estudiants tenia armes en el seu poder. Avui dia aquesta acusació encara no ha pogut ser demostrada. Els seus amics i familiars afirmen que l’únic motiu de la seva detenció és el seu activisme com a estudiants sahrauís.
Mohammed Layichi, nascut en 1998, és una figura destacada del moviment estudiantil sahrauí i un portaveu públic conegut pel seu suport al dret d’autodeterminació, els seus incansables esforços per la justícia per a Abdel Rahim Badri, un jove estudiant assassinat en 2018, i el seu suport i seguiment dels judicis de l’anomenat ‘Grup d’Estudiants’. Igual que Mohammed, Hassan Alloud, nascut en 1993, és també un conegut activista estudiantil sahrauí vinculat al moviment estudiantil d’Agadir, que també ha defensat durant anys la justícia per a Badri i l’alliberament dels estudiants empresonats.
Immediatament després de la detenció dels dos estudiants, les tres facultats de Ibn Zohr a Agadir van ser testimonis de protestes nocturnes i sessions de debat polític, en les quals els estudiants sahrauís i els seus simpatitzants van denunciar el que anomenen “l’acte repressiu i venjatiu preparat per endavant contra els seus dos companys”. Des de llavors, els estudiants activistes han celebrat protestes cada nit a la ciutat d’Agadir, demanant l’alliberament dels seus companys.
El mateix dia de la detenció, es va publicar en els mitjans de comunicació marroquins la notícia de la detenció dels dos estudiants activistes. Els articles publicats pels mitjans de comunicació marroquins contenien fotos de Mohammed mentre estava detingut, que es creu que van ser preses per la policia que ho mantenia aïllat, amb la intenció de difamar i presentar-ho com un criminal.
Segons els estudiants d’Agadir, la campanya de difamació amb articles publicats en pàgines de notícies vinculades al govern marroquí i al rei, demostra que la detenció de Mohammed i Hassan va ser planejada prèviament per la policia i les forces d’intel·ligència, amb l’objectiu de silenciar les veus dels estudiants. Campanyes de propaganda similars s’han vist també en els casos dels presos de Gdeim Izik i de l’anomenat Grup d’Estudiants, que també es van enfrontar a càrrecs inventats en resposta al seu activisme estudiantil i defensa dels drets humans.
Atès que no existeixen universitats públiques en els territoris ocupats del Sàhara Occidental, els sahrauís que desitgen estudiar han de viatjar a les ciutats més grans del Regne del Marroc. Quan viuen al Marroc com a estudiants, els estudiants sahrauís s’organitzen en sindicats i grups estudiantils informals i sovint organitzen protestes i manifestacions, tant al campus de la universitat com en els territoris ocupats, per a conscienciar sobre l’assetjament als estudiants sahrauís i als presos polítics sahrauís, i advocar pel dret a l’autodeterminació del poble sahrauí. En resposta al seu activisme, cinc estudiants coneguts com el “Grup d’Estudiants” continuen empresonats en presons marroquines, a pesar que la seva detenció va ser declarada arbitrària pel Grup de Treball de l’ONU sobre Detenció Arbitrària en una decisió de 2020.