La tercera jornada de cicle de conferències virtuals “Parlem del Sàhara Occidental”, titulada “Els efectes de la COVID als territoris ocupats i als camps de refugiades”, es va celebrar el dimecres, 17 de febrer, i va abordar els efectes que ha tingut i té la COVID-19 als territoris ocupats del Sàhara Occidental i als camps de refugiades sahrauís.
Durant la sessió es va poder conèixer de primera mà la forta repressió que estan vivint les activistes sahrauís ciutats del Sàhara Occidental ocupat com El Aaiún o Bojador, i com el confinament imposat a causa de la COVID ha condicionat la vida als camps de refugiadas d’Algèria, pel bloqueig de l’ajuda humanitari de la qual tant en depenen.
Carlos Díaz, investigador de l’Observatori de Drets Humans i Empreses (ODHE), va obrir la jornada presentant i destacant les principals conclusions de l’informe “Voces des del confinamiento y la ocupación”.
Durant la seva intervenció, va explicar que des del març de 2020 fins al trencament de l’alto al foc per part del Marroc, el novembre de 2020, el Marroc va imposar un estat d’alarma i va incrementar la presència de forces de seguretat a les ciutats dels territoris ocupats. Això ha servit per a augmentar la repressió i les detencions arbitràries, contra activistes sahrauís en particular i contra la població civil sahrauí en general. Una situació que s’allarga fins a l’actualitat.
L’investigador, va destacar també que “quan es va declarar l’estat d’emergència la població sahrauí no tenia llibertat de moviment, però al mateix temps la màquina econòmica funcionava perfectament, sobta la complicitat d’empreses transnacionals que han continuat amb l’espoli de recursos naturals al Sàhara Occidental per l’exportació estrangera”.
La part central de la jornada es va centrar en la conversa amb Mina Baali, activista sahrauí i defensora dels drets humans, i membre del gabinet executiu de l’ISACOM (Instància Sahrauí contra l’ocupació marroquina), i Buhubeini Yahya, president de la Media Luna Roja Saharaui.
Buhubeini, va explicar com el confinament i el tancament de fronteres ha afectat al dia a dia als camps de refugiades de Tindouf, on hi viuen actualment més de 175.000 sahrauís. Tot i que el tancament de fronteres va ajudar a contenir la COVID, prop del 80% de la població als campaments ha viscut episodis inseguretat alimentària per la falta d’ajuda humanitària durant el confinament.
El president de la Media Luna Roja Saharaui, va destacar que “el principal problema es troba en la zona alliberada, a la frontera amb Mauritània, i la gran sequera que hi ha la zona” això ha fet que molts pastors hagin perdut el seu ramat i les famílies s’han vist obligades a traslladar-se al camp.
“En els últims mesos, més de 800 famílies s’han desplaçat als camps de refugiades sahrauís. Amb l’augment de la població, l’ajuda humanitària i l’accés als tancs d’aigua és una gran necessitat als campaments, i més amb la pandèmia de la COVID”, va afegir Yahya.
Per la seva part, Mina Baali, va explicar la recent repressió violenta que viuen les activistes sahrauís als territoris ocupats, y com aquesta ja existia als territoris ocupats, però s’ha anat incrementant des de l’inici de la COVID, i més encara des del trencament dels acords d’alto al foc per part del Marroc. En aquesta línia va ser contundent amb la situació d’ocupació que viuen des de fa anys.
“Si parlo normes del bloqueig que ha generat la pandèmia, estaria minimitzant els efectes de l’opressió i la repressió per part del Marroc, que patim des de fa molts anys”, va destacar l’activista.
Baali, va recordar que la falta d’infraestructura i mitjans hospitalaris, mèdics i d’altres tipus als territoris ocupats, exposa a la població sahrauí a una situació d’especial vulnerabilitat davant la COVID. L’activista va recordar que “la situació de la COVID i la falta d’infraestructura, ha mostrat que és una falsa que el Marroc utilitzi l’espoli dels recursos naturals sahrauís per a invertir sobre els territoris ocupats. Les condicions són especialment dures sobretot per a les activistes, que no reben una atenció adequada”.
Mina va parlar també de la creixement repressió i abusos per part de les forces d’ocupació marroquines. Va explicar el cas de la seva companya Sultana Kaya, una reconeguda activista i defensora de la causa sahrauí que porta en arrest domiciliari il·legal des del novembre. A mitjans de febrer, Sultana i la seva germana van patir una forta agressió violenta per part de les forces d’ocupació marroquines, a l’intentar rebre la visita d’uns coneguts a casa seva. En aquest sentit va explicar que saben que les seves trucades i publicacions a xarxes són monitorades i escoltades, “quan acordem reunir-se amb algun familiar sempre ens trobem militars davant de la seva casa, que ens ho impedeixen.”
L’activista va concloure la xerrada recordant que “El Marroc està utilitzant la pandèmia per evitar les protestes de la població civil sahrauí” i per sotmetre a una situació d’encara més repressió i tortura a les activistes i als presos sahrauís.