En el context actual el concepte de salut ha pres més significat que mai. El dret a la salut és un dret humà recollit en l’article 25 de la Declaració Universal dels Drets Humans i en l’article 12 del Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals i, per tant, els Estats part reconeixen i es comprometen a garantir a tota persona el dret a gaudir del màxim nivell de salut física i mental possible. Malauradament, aquest reconeixement sovint queda en paper mullat i és vulnerat arreu, especialment entre les poblacions en situació d’especial vulnerabilitat. En el Dia Internacional de la Salut, es fa necessari recordar la seva importància.
A diferència del que se sol pensar, el dret a la salut no només comprèn l’atenció sanitària oportuna i adequada, sinó també els principals determinants de la salut com son l’accés a aigua potable, una nutrició, un habitatge i un medi ambient adequat, i l’accés a educació i informació sobre temes de salut, inclosa la salut sexual i reproductiva. Un exemple de vulneració d’aquest dret el trobem en l’actual context de pandèmia mundial.
Com afirma l’OMS (Organització Mundial de la Salut), “la Covid-19 ha colpejat algunes persones amb més força que d’altres injustament, agreujant les desigualtats de salut i benestar dins i entre països”. Aquestes desigualtats s’agreugen degut a l’escassetat de medicaments i infraestructures i la mancança d’un accés equitatiu a les tecnologies i les vacunes per combatre el coronavirus: el 86% de les dosis administrades s’han inoculat a països de renda alta i només el 0,1% a països de renda baixa. Per aquest motiu, diverses organitzacions que vetllen per la igualtat social demanen que se suspenguin temporalment les patents per a que més empreses farmacèutiques puguin produir-ne.
.
El coronavirus i la població refugiada sahrauí
En el moment de declarar-se la pandèmia a nivell mundial, el sistema de salut als campaments de refugiades sahrauís no estava preparat per fer front a la incidència del virus, però les autoritats sahrauís tenen una àmplia experiència en prevenció degut a la manca d’infraestructura sanitària als campaments durant dècades.
Aprofitant aquesta experiència, es va crear el Comitè de Prevenció de la Covid-19 responsable de definir y sensibilitzar la població sobre les mesures de prevenció necessàries per a evitar la propagació del virus entre les més de 173.000 persones sahrauís (UNHCR, 2018) que viuen als camps de Tindouf, Algèria.
En aquesta línia, la feina de sensibilització per part de diferents organismes del Frente Polisario, ha estat clau per conscienciar a la població sahrauí, des de les persones grans fins les més joves, de la importància d’incorporar mesures bàsiques d’higiene i de prevenció en el seu dia a dia. Aquestes mesures, juntament amb la bona resposta del poble sahrauí, el tancament dels camps i el suport del govern algerià i l’ajuda humanitària, han aconseguit mantenir un índex baix de contagi i de propagació del virus.
Tot i això, l’alt risc de contagi de la COVID19 ha fet augmentar els casos positius de coronavirus en els últims dies, arribant a un total de 296 casos i 18 defuncions des de l’inici de la pandèmia. Amb aquest panorama, encara no es visualitza l’inici d’una campanya de vacunació als campaments, que mundialment està clarament marcada pels interessos econòmics.
.
Desigualtat en l’accés als recursos sanitaris
Quan es parla de democratitzar les patents es fa pensant també en poblacions en situació de risc o vulnerabilitat, com el poble sahrauí. La manca de recursos i la vulneració de drets que pateixen aquestes comunitats fa que no disposin dels recursos suficients per a competir contra grans potències mundials en l’actual subhasta de vacunes i, poder protegir-se d’un virus amb un elevat índex de contagi i afectacions greus per la salut.
La desigualtat en l’accés a recursos sanitària és un problema des de fa dècades als campaments de refugiades de Tindouf: compten amb tan sols 4 hospitals generals amb 370 llits, 6 centres de salut en els territoris alliberats amb entre 15 i 50 llits per centre, 5 hospitals regionals amb 50 llits cadascun i 26 dispensaris, un per daira¸ amb capacitat per atendre 80 persones al dia (Ministeri de Salut de la RASD) i amb un total de 1.328 persones treballant en el sistema de salut sahrauí (refugiadasenlasalud.org).
A la falta de recursos i infraestructures als camps de refugiades sahrauís es sumen les condicions hostils de la Hamada algeriana: temperatures extremes a l’estiu i a l’hivern al desert, llargs períodes de sequera, pluges ocasionals que sovint destrueixen habitatges i infraestructures, concentració de fluor, nitrats o metalls pesants a l’aigua, o un sòl sorrenc que dificulta l’eliminació d’aigües sèptiques…, són tan sols alguns dels factors que comprometen la salut de la població sahrauí, causant l’aparició de malalties emergents.
D’altra banda, les limitades possibilitats de desenvolupament productiu, vinculades a la manca gairebé absoluta d’agricultura, a la precarietat de l’explotació ramadera i a la dificultat d’accés als béns de consum, impedeixen la seguretat alimentària i la sobirania, i provoquen una dependència total de l’ajuda humanitària, fins i tot per cobrir les necessitats més bàsiques. Les famílies depèn de la distribució mensual d’aliments provinents d’organitzacions internacionals, situació que ha empitjorat degut a la disminució d’aquesta ajuda internacional per el tancament de fronteres.
Així ho mostren les poques dades sanitàries de les quals es disposen, com els resultats de l’Enquesta de Nutrició 2019 d’ACNUR, que mostren com la majoria d’indicadors sobre alimentació i nutrició han empitjorat, especialment els relacionats amb la desnutrició crònica: el 7,6% de la població està agudament desnodrida i el 28% tenen retrard en el creixement; el 50% dels infants tenen anèmia i en dones en edat reproductiva el nombre arriba al 52%.
Pel que fa a la salut reproductiva, en els últims anys s’han aconseguit èxits significatius, com que més del 75% de les embarassades realitzin almenys 3 consultes de seguiment de l’embaràs, que en més de la meitat dels parts atesos per llevadora s’utilitzi el “partograma”, que la proporció de naixements atesos per personal qualificat arribi al 69,5% o que el control postpart es realitzi a casa en les primeres 48 hores després del lliurament al 45% de les dones (Pla Estratègic de Salut de la RASD, 2016-2020)
Tot i que l’autoorganització del poble sahrauí als camps de refugiades, juntament amb el suport internacional, ha contribuït a una gran evolució de les infraestructures sanitàries, la seva població continua depenent d’ajudes per mantenir i equipar les infraestructures i programes.
Per altra banda, el dret a la salut del poble sahrauí que viu sota l’ocupació marroquina, al Sàhara Occidental ocupat, és clarament vulnerat . Els territoris ocupats són una zona inaccessible per a les organitzacions de drets humans on la població sahrauí assegura rebre un tracte desigual en relació amb els colons marroquins i no poden acudir a l’assistència sanitària per por a ser denunciades pel personal mèdic marroquí. El context d’opressió cap a la població civil i activistes sahrauís s’ha intensificat des del trencament de l’alto el foc i l’inici de pandèmia, tal com afirma Amnistia Internacional, en el seu informe anual 2020, on destaca que les autoritats marroquines han aprofitat l’emergència sanitària per a aprovar una legislació més restrictiva. Una legislació que ha servit d’excusa per a augmentar la intimidació, l’assetjament i detenció de persones sahrauís defensores de drets humans.
Les precàries infraestructures de salut als camps de refugiades, el context d’ocupació dels territoris ocupats i la situació de pandèmia mundial, fan més necessari que mai pensar en la salut com un dret humà i vetllar perquè es respecti i es protegeixi arreu, especialment en assentaments humans com en els que hi viuen milers de refugiades sahrauís i en contextos complexes com en el que es troba la població sahrauí que viu sota l’ocupació marroquina.
Imatge: ecsaharaui.com
Més informació i dades sobre el tema: https://www.medicusmundi.cat/derecho-a-la-salud-a-debate/por-el-derecho-a-la-salud-como-se-organiza-la-sanidad-en-medio-del-desierto-del-sahara-parte-1?lang=es