Avui, 10 de desembre, es commemora el dia Internacional dels Drets Humans en record de l’adopció de la Declaració Universal de Drets Humans el 1948. Una declaració de bona voluntat per part de diferents països arreu del món, que avui dia es continua sense garantir.
.
OPINIÓ | El 10 de desembre és un dia per recordar la vigència dels drets humans i el deure dels estats i les institucions de respectar-los. Però als territoris ocupats del Sàhara Occidental, el Marroc comet impunement una constant i sistemàtica vulneració de drets humans des que el 1991 es va signar l’acord d’alto al foc entre les dues parts.
El Marroc és un país que ha subscrit pràcticament la totalitat dels instruments internacionals de Drets Humans. En concret la Declaració Universal de Drets Humans i el Pacte de Drets Polítics i Civils. Tot i això, vulnera sistemàticament els drets fonamentals del poble sahrauí, des del dret a la lliure determinació dels pobles fins als drets humans més elementals com el dret a la vida, a la llibertat de circulació i el dret de reunió pacífica i de llibertat d’expressió, entre d’altres.
La repressió política, la violació de drets humans, inclosa la desaparició forçosa, la detenció arbitrària, tortures, violacions, execucions extrajudicials, les víctimes de les mines, així com l’ús continuat de la força i l’espoli dels recursos naturals, han estat i són mètodes d’actuació i control que el Marroc utilitza en contra de la població civil sahrauí.
Als territoris ocupats, tampoc hi ha llibertat de premsa. El periodisme el fan activistes sahrauís, que en les xarxes socials tenen un altaveu per difondre al món la repressió que viu el territori. El bloqueig informatiu i mediàtic imposat pel Marroc, es tradueix en la criminalització de periodistes sahrauís i en sancions contra la llibertat d’informació, així com en la denegació d’accés i el control informatiu a periodistes internacionals que intenten arribar i informar des dels territoris ocupats.
Des de fa més de 30 anys, i més durament des del trencament dels acords d’alto al foc el passat mes de novembre de 2020, les activistes i la població civil sahrauí de la zona ocupada viuen un setge constant i una brutal repressió per part de la policia marroquina.
El govern del Marroc segueix vulnerant els drets de la població sahrauí i en les darreres setmanes, ha incrementat encara més la pressió sobre les activistes dels territoris ocupats del Sàhara Occidental, amb detencions arbitràries, registres domiciliaris, aïllament i vigilància domiciliària i control de moviment. Les protestes pacífiques impulsades per dones i joves sahrauís a diferents ciutats dels territoris ocupats estan sent fortament reprimides i silenciades vulnerant clarament el dret a la protesta.
Al Sàhara Occidental el Marroc no garanteix els respecte dels drets humans. Les últimes dècades les forces d’ocupació han dut a terme una intensa i violenta persecució contra la societat civil sahrauí en protestes pacífiques i contra defensores dels drets humans, juristes o observadors internacionals. Aquestes, practiquen la violència sistemàtica per tal de silenciar i impermeabilitzar la informació sobre la repressió, la tortura, els judicis irregulars, i la injustícia que pateix el poble sahrauí.
El respecte pels drets fonamentals de la població sahrauí passa per la solució al conflicte del Sàhara Occidental, d’acord amb la legalitat internacional i a les múltiples resolucions de les Nacions Unides. Però l’ONU, la comunitat internacional i el Govern espanyol segueixen sense garantir i protegir els drets de la població sahrauí, normalitzat així l’ocupació il·legal del Marroc sobre el territori del Sàhara Occidental.
El conflicte del Sàhara Occidental és polític i humanitari i podria acabar amb l’exercici del dret d’autodeterminació del poble sahrauí, d’acord amb les resolucions de les Nacions Unides. La MINURSO hauria d’exercir el paper tradicional que totes les altres missions de l’ONU exerceixen, i garantir l’observació i la protecció dels drets humans mentre el conflicte no arribi a una solució justa i definitiva.