Sàhara Occidental
El conflicte oblidat
El conflicte del Sàhara occidental neix l’any 1975. Després de més de 100 anys de presència espanyola en el Sàhara, Espanya abandona el territori i el Marroc imposa una ocupació il·legal per la força a gran part del Sàhara Occidental. Una ocupació que avui dia no és reconeguda per la comunitat internacional, en un territori que és considerat per les Nacions Unides com a territori “no autònom” i pendent de descolonització.
Des d’aleshores, la població sahrauí fa anys que espera la celebració d’un referèndum d’autodeterminació que posi fi a la descolonització del seu territori i a l’espoli dels seus recursos natural, davant la prolongació d’un conflicte que només beneficia al Marroc i els interessos de potències internacionals i que se sosté amb la vulneració sistemàtica dels drets fonamentals del poble sahrauí.
Tot i que la potència administradora del territori continua sent l’Estat Espanyol, la situació de la població sahrauí, tant als campaments de refugiades com als territoris ocupats, fa massa temps que està silenciada i les vulneracions de drets i repressió per part del Marroc són una constant al Sàhara Occidental, que porta més de 40 anys dividit per 2.700 km de murs.
Els acords de Madrid
El 14 de novembre de 1975, Espanya signa, amb el Marroc i Mauritània, els anomenats “Acords de Madrid”, un acord il·legal i qüestionat per les Nacions Unides, amb el que Espanya deixa de forma precipitada el Sàhara, abandonant al poble sahrauí.
Això va provocar la invasió del Sàhara Occidental per part del Marroc i Mauritània, la resistència del poble sahrauí, l’exili de la meitat de la població i el trasllat a camps de refugiades d’Algèria, l’inici d’una guerra de 15 anys, el posterior abandó de Mauritània, i l’inici de la repressió marroquina sobre la població civil sahrauí, acumulant desenes de desaparegudes.
L’alto al foc i la creació de la MINURSO
Després de més de 15 anys d’enfrontaments, l’any 1991 es signen els acords de pau entre sahrauís i marroquins que preveuen la celebració immediata d’un referèndum d’autodeterminació, sota supervisió internacional de les Nacions Unides a través de la MINURSO (Missió de Nacions Unides per al referèndum al Sàhara Occidental). Aquesta missió té com a mandat la supervisió de l’alto-el-foc i l’organització d’un referèndum lliure i just per a les sahrauís, però no contempla un mecanisme d’observació de vulneracions de drets humans.
Malgrat l’acord i el cens realitzat per la MINURSO, amb participació de les dues parts, el Marroc s’ha negat a la realització del referèndum en diferents ocasions i ha acabat afirmant que no l’accepta. Amb tot, després de 29 anys des de la seva creació, la MINURSO encara encara no ha dut terme el seu mandant.
45 anys d’espera, un exemple de
resistència civil noviolenta
La societat civil sahrauí fa més de 45 anys que reivindica els seus drets fonamentals. La inacció per part de la comunitat internacional i les constants vulneracions de drets humans i accions il·legals exercides pel Marroc, han portat al poble sahrauí a exercir protestes pacífiques al llarg de tots aquest temps, que s’han convertit en un exemple de resistència civil noviolenta.
L’any 2010, Gdeim Izik, el Campament de la dignitat, va reunir milers de sahrauí per reclamar l’accés als seus recursos naturals i la fi de la marginació i precarietat en què viuen des de fa dècades sota l’ocupació marroquina. Gdeim Izik s’ha convertit en un exemple de lluita noviolenta per la defensa dels drets fonamentals, que el poble sahrauí va aconseguir mostrar al món, i és considerada una de les majors protestes pacífiques realitzada al Sàhara Occidental i la precursora de la denominada ‘Primavera Àrab’.
Ruptura dels acords d’alto el foc
El 21 d’octubre de 2020 un grup de manifestants sahrauís es van reunir davant la bretxa il·legal del Guerguertat per reclamar, de forma pacífica, la fi de l’espoli dels recursos naturals del Sàhara Occidental per part del Marroc, la celebració del referèndum d’autodeterminació i acabar amb l’ocupació marroquina sobre el territori. Davant la inacció de la comunitat internacional i de la MINURSO, la matinada del 13 de novembre, les forces d’ocupació marroquines van desallotjar les manifestants sahrauís al Guerguerat, trencant els acords d’alto el foc acceptats.
El paper d’Espanya, la Unió Europea i les Nacions Unides és clau per desbloquejar el conflicte. Més de 45 anys després de l’inici i l’escalada bèl·lica del conflicte, la solució continua sent la mateixa: l’aplicació de les resolucions internacionals i la celebració del referèndum d’autodeterminació, que garanteixi els drets fonamentals del poble sahrauí.
Cronología del conflicte
1955
Espanya comença a formar part de les Nacions Unides.
1965
L’ONU proclama el dret a l’autodeterminació del poble sahrauí i demana Espanya que dugui a terme el procés de descolonització del Sàhara Occidental.
1973
Es crea el Frente Polisario, liderat per El Uali Mustafa Sayed.
1975
Espanya signa els “Acords de Madrid”, amb el Marroc i Mauritània, i abandona el territori del Sàhara Occidental.Espanya continua sent la potència administradorda del territori. S’inicia una guerra que dura 15 anys.
1976
El Front Polisario proclama la constitució de la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD).
1979
Mauritania signa els acords de pau amb el Frente Polisario i renúncia als seus drets sobre el Sàhara Occidental.
1980
El Marroc construeix un mur de 2.700 km que divideix el Sàhara Occidental fins avui dia.
1991
Es signen els acords de pau entre el Regne del Marroc i el Frente Polisario. S’instaura la MINURSO.
1992
Es proposa la celebració del referèndum. L’exigència marroquina d’incorporar a les llistes 170.000 candidates a votants ho paralitza.
1998
S’etableix de nous la celebració del referèndum. S’acaba ajornant fins al desembre de 1999, quan tampoc s’arriba a organitzar.
1999
Protesta pacífica de centenars de sahrauís per reclamar el dret al referèndum i contra la política de repressió que exerceix el Marroc al Sàhara Occidental. La protesta es fortament reprimida per part de les forces d’ocupació marroquines. Al llarg dels anys es succeeixen diferents protestes noviolentes per part de les sahrauís als territoris ocupats.
2000
L’ONU fixa de nou la celebració del referèndum. Queda anul·lada per falta de consens en el cens de població.
2006
El Parlament Europeu condemna la repressió marroquina contra civils en els Territoris Ocupats del Sàhara Occidental
2010
Milers de sahrauís es concentren en el campament de la dignitat per reclamar la fi de l’espoli dels seus recursos naturals. Gdeim Izik es una de les majors protestes noviolentes del poble sahrauí. Desenes d’activistes són detinguts i condemnats a dures penes de presó.
2020
Les forces d’ocupació marroquines desallotgen les manifestants sahrauís que protestaven pacíficament davant la bretxa il·legal del Guerguerta, trencant els acords d’alto el foc. Es reprén el conflicte armat entre les parts.